El Camp redó va sorgir de l’establiment de les finques de Cal Capiscol i Ca l’Ardiaca, però sobretot es desenvolupa com a prolongació de l’eixample de Palma. Hi ha una sèrie de fenòmens socials que han marcat el tarannà de la vida social i econòmica. La desamortització dels terrenys del convent franciscà de Jesús, que possibilità la construcció i ampliació del cementiri de Son Tril·lo i la utilització de terrenys per a la construcció d’equipaments.
Les institucions públiques i algunes entitats privades tingueren cura de la construcció de cases populars a la zona, que han esdevingut, posteriorment, una de les característiques més rellevants.
A més, a la contrada hi ha un nombre considerable d’equipaments de caràcter social (Llar de la Infància, de la Joventut, d’Ancians, etc…)
Història
El Camp redó és una barriada situada entre Cas Capiscol, l’Olivera, Bons Aires i Son Cotoner. Pren el seu nom d’una possessió documentada del segle XVII, propietat d’Antoni Ferrandell. Es tractava d’una zona de reguiu, ja que tenia dret de proveir-se d’aigua de la síquia Reial de Ciutat, la qual baixava per la zona que actualment ocupa el carrer Cotlliure. A més, a la possessió hi havia bestiar i zones dedicades a pastures.
El procés d’urbanització es va iniciar en la dècada dels quaranta i es va intensificar a partir de 1950, a causa del creixement turístic i de la immigració. Fou entre els anys 50 i els 70 quan Palma rebé el major augment poblacional de la seva història. La necessitat d’habitatges per donar cabuda a aquest allau humà es reflectí al barri amb una considerable ocupació de l’espai, que va créixer excessivament en alçària, amb uns carrers estrets que s’havien projectat per a cases més baixes. Aquest fet possibilità que el barri es convertís en un dels més densament poblats de la ciutat.
Vivendes del Camp Redó
L’any 1954 es van inaugurar els primers habitatges protegits de Balears. Es tractava d’uns blocs de pisos que allotjaven uns cinc-cents habitatges construïts per ser destinats als afiliats del sindicalisme vertical. Els seus habitants foren, gairebé en la seva totalitat, immigrants. Aviat la urbanització va ser coneguda popularment com Corea. Amb la desaparició del sindicalisme vertical i del seu organisme paral·lel (l’OSH), els habitatges foren traspassats al MOPU i, una vegada efectuades les transferències autonòmiques, a la Conselleria d’Ordenació del Territori.
El procés urbanitzador de la barriada ha perdurat fins als nostres dies. Així, durant el 1990, les cases de la possessió del Camp Redó foren esbucades per edificar-hi un bloc de pisos. Durant els darrers anys, s’han construït a la barriada algunes zones verdes: una al carrer Cotlliure, tres vora la carretera de Sóller i una altra al costat de l’Escorxador. A més, també es varen construir les instal·lacions esportives del Palma Arena.
Al Camp redó es troba el quarter de Can Simonet, conegut també com el quarter d’Automobilisme. Està situat vora la carretera de Valldemossa. El solar fou adquirit el 1913 per ser destinat a Hospital Militar. El 1918 s’estudià la possibilitat de reunir-hi el parc d’Artilleria, però el projecte no va prosperar. Durant la Guerra Civil va sorgir la necessitat d’organitzar el servei d’automobilisme. El 1914 fou aprovat el projecte i realitzat en anys posteriors. Els edificis són d’una sola planta i inclouen habitatges, allotjaments, tallers, magatzems i garatges. L’any 1988, part de les seves unitats es traslladaren a Son Tous. Actualment el quarter està pendent d’ús definitiu.
Quarter d’Automobilisme
L’església del barri està dedicada a Sant Francesc de Paula. Fou projectada per l’arquitecte Antoni García Ruiz i inaugurada l’any 1965.
L’any 1983, gràcies a un acord entre Televisió Espanyola i el Consell Insular de Mallorca, s’inauguraren al carrer del General Riera les instal·lacions del centre territorial de TVE a les Illes Balears. Al mateix carrer també hi ha les Llars de la Joventut i d’Ancians del Consell Insular de Mallorca.
Patrimoni
L’edifici més significatiu del barri del Camp Redó és l’antic escorxador municipal.
L’any 1904’ l’Ajuntament de Palma, presidit per Antoni Planas Franc, va adquirir a la senyora Aina Villalonga i Feliu els terrenys de l’hort de Sant Joan per a la construcció de l’Escorxador Municipal. El projecte fou realitzat per l’arquitecte Gaspar Bennàssar Moner i va ser premiat en l’Exposició Internacional de Belles Arts celebrada a Madrid l’any 1906.
Antic parc de bombers de s’Escorxador
Es construïren tres grans naus, dues dedicades a la matança del bestiar boví i de llana i una longitudinal per al bestiar porcí. Altres naus i pavellons de menors dimensions foren dedicats a la matança de gallines i conills, a més de magatzem, infermeria per al bestiar i forn crematori.
El 1982 va deixar de ser escorxador, a causa del deteriorament de les naus i pavellons. Anys després, durant el 1987, es dugueren a terme els primer projectes per procedir a la seva rehabilitació. El 1990 s’iniciaren les obres. A partir de llavors, té una funció de centre cultural, tal i com reclamava l’associació de veïns de la barriada, a més d’altres usos comercials.
L’altre element patrimonial important del barri és el conjunt d’edificacions conegut com can Domenge. L’autoria del projecte, on es combinen edificis d’estil regionalista i racionalista, es deu a Josep Olesa. Fou realitzat entre 1935 i 1945. Aquest conjunt de construccions fou promogut per la Caixa d’Estalvis de les Balears Sa Nostra per als seus empleats i és, majoritàriament, de tipus residencial, escolar i religiós. Al mateix indret es combinen les petites cases unifamiliars tradicionals i de modestes característiques, amb un gran bloc de pisos de quatre plantes d’alçada, d’estil racionalista.
Del grup d’edificacions que formen l’escola de can Domenge, cal destacar l’oratori de petites dimensions i encertades proporcions, que té planta basilical, coberta de dues vessants, cimbori i espadanya.
A més d’aquests edificis, n’hi ha d’altres del mateix corrent regionalista a la barriada, sobretot al costat esquerre del carrer General Riera. En aquest carrer, que gaudeix de poca densitat de població, hi ha un bon nombre de dependències tant del Govern Autonòmic com de l’Estat central. Els edificis més interessants que es troben al catàleg municipal són la Llar de la Infància i de la Joventut, realitzades per l’arquitecte Carles Garau l’any 1947.
El darrer edifici catalogat del barri és el Quarter d’Automòbils, del racionalisme de postguerra, obra de Joan Font realitzada entre 1940 ni 1946, del qual cal destacar les característiques tipològiques de l’ala destinada als habitatges.
Finalment, queda esmentar l’única casa de possessió que s’ha conservat a la zona. Es tracta de la casa coneguda com ca l’Ardiaca, que cronològicament pertany al s XVII i s’adscriu a l’arquitectura tradicional de l’època. L’edifici és de planta quadrada i consta de planta baixa, pis i porxo. El més significatiu és que constitueix un dels pocs exemples de les antigues construccions rurals que envoltaven la ciutat i que, poc a poc, han desaparegut per ser substituïdes per nous blocs de finques.
Possessió de Ca l’Ardiaca
Vida Social
D’ençà de la inauguració dels edificis de protecció oficial del Camp redó, coneguts popularment com Corea, s’instal·laren a la barriada sectors de població humils i amb pocs recursos, la majoria immigrants. A partir d’aleshores, els problemes socials agreujats per la manca d’infraestructures es feren evidents.
Els habitatges tenien una superfície de 50m2 i hi residien famílies nombroses, algunes formades per tretze i catorze components. A més, cal tenir presents els problemes d’ocupacions il·legals d’habitatges, delinqüència, marginació, manca d’escolarització dels infants, etc… Tot plegat féu que des de la parròquia de la barriada es dugués a terme al final de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta una intensa acció social.
Vista de les vivendes des de l’encreuament dels carrers Joan d’Àustria i Infant Pagà
Carrer Pasaje del Ebro (1968)
El 1984 un grup format per joves i adults va iniciar un programa d’alfabetització dels infants del Camp Redó. A més, s’iniciaren campanyes preventives, sobretot de la mà del sacerdot Guillem Miralles, per tal d’allunyar la joventut de la delinqüència i la drogoaddicció.
El mercat del Camp Redó es va construir el 1969. De bon començament es va fer evident que les enormes proporcions de l’edifici no es corresponien amb les necessitats de la barriada. Això va fer que de les quatre plantes que constava l’edifici només dues quedessin en funcionament. Destaca l’existència de l’Associació de Comerciants del Camp Redó. L’associació de veïns va reivindicar d’ençà 1991 que les plantes de l’edifici que no estaven ocupades es fessin servir per usos culturals.
Actualment hi ha una comissaria de policia, una oficina d’educació amb diverses aules, el Consorci RIBA i l’oficina de districte Nord. A més, s’ofereix la cessió d’espai per a entitats i associacions.
Durant els anys vuitanta es construïren els centres d’ensenyament públic Costa i Llobera, Camp Redó, Col·legi Públic de Pràctiques, els instituts Madina Mayurca i Josep Maria Llompart, a més dels col·legis privats can Domenge i Manjón.
El 1988, als blocs de pisos de Corea es va crear l’agrupament escolta Tardor, vinculat al moviment escolta i guiatge de Mallorca. A més, durant la dècada dels vuitanta, es va crear el Club Independent Camp Redó. Els equips que el componen juguen al camp de l’Antoniana, situat vora el Cementeri Municipal.
Districte Nord 